Melosa perversió d’IKEA

Clicant sobre Quaderns,
he llegit el post "Jo també vull un estat propi"
i el frec a frec entre l’Antoni i el Toni.
Havia llegit a Entrellum, però no sabia que sortís com a resposta a
Quaderns.

Abans de posar-m’hi, vull deixar constància d’un handicap
"esbiaixador" que arrossego des de fa unes setmanes, concretament des
que vaig llegir "Viaje a la felicidad" de l’Eduardo
Punset.
Suposo que la malatia ja se’m passarà, mica en mica,
però porto unes setmanes en què tot m’ho miro des d’aquesta perspectiva
que m’ha trastocat una mica els punts de vista.

Jordi, vols dirs ?

El futbol que fins fa poc em semblava gairebé execrable perquè
ocupa billions d’hores de la gent arreu del món , hores que podrien
invertir en "coses més útils" -pensava jo- , ara m’ho miro
com un bé immens, una teràpia de masses, -opi? i si fos opi,
què?-
font de felicitat
de masses… benedició dels déus ….
i com que la felicitat
és tan escassa i fugissera, qualsevol cosa val, fins i tot el futbol.

Toni, amic, aquest llibre llegeix-te’l o rellegeix-te’l i veuràs
com encara canviaràs de parer. Tonaràs a apreciar i
estimar i tot els sentiments. Empatitzaràs per un tub i quan llegeixis
això del "Jo també" diràs el teu … "Sí noi, sí,
sigues feliç somiant, desgraciadet " però ho diràs sense gens
ni gota de mala llet i sense cap sospir d’acritud, ho diràs …
convençut, melosament i carinyosa …

E. Punset ens recorda que la Felicitat és el camí cap a una fita; el desig durable
d’una cosa; el somni permanent, el "narinant,
narinant"… molt més que la fita en sí. No cal que t’ho dibuxi!

Toni, ho sento, la lluna en aquest cas són les propostes que fa
l’Antoni, el dit és el títol del seu post i el el pensament wishful
thinking de tot de gent -acostumen a ser joves de primera o segona
volada – que s’ho creu de veritat això de poder tenir un Estat propi, i
no només haver de somniar-hi…. Mirem la lluna i no el dit!

El que més m’interessa del post de
Quaderns, de l’Antoni, és que aporta idees i propostes concretes. I
a mí, això m’excita. Després ja em vaig calmant, asserenant, a mida que
veiem que això no pot ser, allò altre tampoc i allò de més
enllà encara menys. Però cal que tothom aporti idees fresques, projectes
i matisos. Només així es pot avançar, o creure que podem avançar.

De manera, Antoni, que allà on
et presentessis jo et votaria.
T’aceptaria
com a gestor de la "Res Publica" i de la polis de casa nostra.

SÍ , SÍ i SÍ í a gairebé tot el que proposes:

Res de tanta propaganda orwellianoinstitucional a tots els nivells
inclós el local …

Sí, res de campanyes de propaganda sobre la lectura i anar
directament al gra: biblioteques i tallers.

Prou de llistes tancades!

Sí a la reducció de mandats i a l’auditorització de la gestió
econòmica dels càrrecs púiblics amb dret a tocar molts calers públics.

Però això, noi, és molt surrealista i revolucionari i no t’ho deixaran
fer MAI !
Mai! Ni en un
estat gran, ni en un estat petit.
Tampoc t’ho deixarien fer
ni Cuba ni al Vaticà. No som tan tontos" et dirien!

Això sí, tens tens dret a desitjar, a somiar. Si et fa feliç, t’ho has
de creure, ho has de dir i hi has
de lluitar per mirar d’aconseguir-ho.
L’únic important és la felicitat,
sentir-te feliç. Comença provant-ho localment i ja veurem si
després te’n surts "globalment".
D’entrada, mira bé qui votes al novembre: CIU i PP et
«matarien la il·lusió"
uns quants anys llum més lluny del que ja està ara. Els altres et diran que
l’estat que somies ja el tens.
Més
autonòmic que mai…ets el rei
de la república independent de casa teva. Que …què mes vols?


El d’Ikea (a sou d’alguna potència
estangera ;-) han trobat la manera
d’intervenir subliminalment i perversa en la campanya electoral amb aquest
eslògan políticocomercial ideal per a fer feliç tothom, tot ridiculitzant de manera “light” els
independentistes i els independentismes.
He constatat que aquesta campanya políticopublicitària contribueixen a eliminar
estrés, frustració i agressivitat als uns mentre que fa aparèìxer un ampli
somrís als llavis de la gent de dretes de sempre, que somien, ells també, en
llur felicitat: recuperar el poder.

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

2 Responses to Melosa perversió d’IKEA

  1. manel says:

    Potser no hauriem de somiar coses impossibles, però és bó somiar alguna dimprobable. O no comprem loteria per Nadal? I no som feliços fins el dia 22 al migdia?

  2. Arare_ says:

    A mi somiar coses impossibles em fa feliç! Tinc alguna cosa greu que m’ho hagi de fer mirar per algú que hi entengui??

Comments are closed.