Retorn sisífic

Unes
de les mil i una grandeses de les vacances és el fet de poder deixar el
cervell una mica verge per aconseguir
que el desvirguin nous paisatges, noves coneixences, noves descobertes, noves
aventures, noves emocions…

Aquest
estiu he omplert el dipòsit vàries vegades. I una
des les petites grans coses amb les que m’he trobat, és la lectura al Le
Monde
que France
Culture consagrava del 14 al 18 d’agost
, una sèrie de cinc episodis de 3
hores cada un, a l’obra d’Albert Camus.

Camus

Cada
dia, un, dos o tres convidats de pes pesat, especialistes en l’obra de Camus
repassen una obra, puntejant les seves reflexions amb lectures d’extractes de
l’obra, i situant-la en relació a d’altres obres, d’altres filòsofs, etc…

L’han
penjada a Internet en format “real
àudio” perquè hi puguem accedir si no ho podem escoltar en directe. Això és una
de les grans meravelles d’Internet. Ho han acabat podcastant d’una manera rara,
perquè no he aconseguit penjar-ho a Itunes, però bé ja tinc recursos per a
resoldre aquestes petites misèries tècniques. Real Ràdio em permet de gravar-ho
en format mp3.

Es
aquí :

lundi
14 août 2006
Albert Camus : la pensée de midi (1/5)

mardi
15 août 2006
Albert Camus : la pensée de midi (2/5)

mercredi
16 août 2006
Albert Camus : la pensée de midi (3/5)

jeudi
17 août 2006
Albert Camus : la pensée de midi (4/5)

vendredi
18 août 2006
Albert Camus : la pensée de midi (5/5)

Després
d’haver empatitzat amb el dolor i la tragèdia a Galícia i a Orient Mitjà,
escoltar que cal imaginar un Sísif feliç… conforta. En front de qualsevol
mena de nihilisme la consigna que el que cal és tornar a començar i fer-ho amb
el somriure als llavis és la millor consigna possible.

A un
nivell banal diria que els decebuts dels Rollings Stones, des de Valladolid a
El Ejido, que són centenars de milers a totes les Espanyes, tenen una una bona
oportunitat de fer un canvi de referents culturovitals.

A un
nivell més seriós, el de la realitat econòmica i política del que està passant
en els diferents barris del nostre poblet global … està vist que caldrà
replantar la Galícia arrasada i caldrà reconstruir el Líban que l’exèrcit
d’Israel ha reduit a pols calcinant-lo a base de bombes de destrucció massiva. I el greu que em sap dir-ho, perquè no amago la meva simpatia pel poble israelià!

Cal
tornar de vacances i saber tornar a posar-se a treballar amb il·lusió,
revoltadament però serena, saber viure i conviure amb l’absurd, la injustícia, la maldat, la por i la mort que ens
envolten.

Sí.
Albert Camus, vida i obra, és un dels referents sempre globalment vàlids i
útils, tant per a les nostres ja velles generacions com per als joves
jovenívols d’avui i demà, i el seu
“El mite de Sísif” una de
les icones que pagaria la pena mitificar al costat de la de tots els revoltats
intel·ligents –no m’atreveixo a escriure revolucionaris– que hi ha hagut i que el món necessita
sempre que hi hagi per seguir avançant en la bona direcció.

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

One Response to Retorn sisífic

  1. júlia says:

    Ben retornat, dona gust retrobar els blogs de sempre, abraçada.

Comments are closed.