Una de les grans notícies de l’any, dins de l’immensitat oceànica d’”eventos consuetudinarios que acontecen en la rua” de l’aldea global haurà sigut el reconeixement de Catalunya a Pere Casaldàliga concedint-li amb la màxima seriositat possible el Premi Internacional Catalunya 2006.

Recordo vagament que fa uns mesos vaig veure en un diari que el seu nom apareixia entre potser una vintena o trentena de nominats entre els quals hi havia el simpàtic Andreu Buenafuente, alguns esportistes i algun actors … però no recordo res més. Recordo, això sí, que vaig repassar la llista sencera i vaig dir-me que si donàvem el premi a un altre que no fos Casaldàliga, era per donar-se de baixa de Catalunya, però la veritat és que jo no hagués posat la mà al foc, pensant que no sabia ben bé qui votava ni com, i que els ídols del jovent són els esportistes i no pas els missioners. I que ves a saber …
Per això, en veure que s’havia imposat el seny, l’honor i l’ètica en la concessió del premi me’n vaig alegrar molt i molt. I em vaig afegir a la maror d’emoció justificada que aquest premi ha provocat arreu del món.
També em va fer feliç veure com dues de les nostres vaques de la comunicació més sagrades, Mònica Terribas i Josep Cuní, cadascú a la seva manera, s’afegien a la justificadíssima missa mediàtica per mostrar tota la humanitat i la grandesa que representa Casaldàliga al món, i per demostrar tota la força i el poder que detenten els de la seva raça, que és la raça de les Tereses de Calcuta, dels Vicens Ferrer, dels Dominique Lapierre … i la de tants i tants centenars de milers de missioners arreu del temps i del món que són o han estat a l’altre extrem de l’Església hipòcrita, repressora, opusdèica i corrupta del Vaticà.
La vida no s’atura, i cada dies és ple de grans notícies amb grans desgràcies i petites esperances….
El Premi Internacional Catalunya a Casaldàliga serà segurament una de les grans notícies de l’any i espero que ho sigui durant molts anys, per a exemple de les noves generacions, com a mite necessari i utopia realitzable, que val la pena venerar i mantenir vius per a donar consistència a la paraula civilització.
____________
Aina Mercader Avui+ : L’apòstol dels exclosos
[@more@]
És una gran notícia, de la qual jo també me n’alegro molt. El que ja no estic segur és de si serà una de les grans notícies de l’any, i m’inclinaria a creure que dintre de no gaire seran pocs els que ho recordaran. I és que els media funcionen compulsivament, creant un allau de notícies que al capdavall esdevenen anestèsia pel raonament.