Daily Archives: 13 març 2006

Pere Casaldàliga. Felicitats!

Una de les grans notícies de l’any, dins de l’immensitat oceànica d’”eventos consuetudinarios que acontecen en la rua” de l’aldea global haurà sigut el reconeixement de Catalunya a Pere Casaldàliga concedint-li amb la màxima seriositat possible el Premi Internacional Catalunya 2006.

Pere Casaldàliga Pere casaldàliga

Recordo vagament que fa uns mesos vaig veure en un diari que el seu nom apareixia entre potser una vintena o trentena de nominats entre els quals hi havia el simpàtic Andreu Buenafuente, alguns esportistes i algun actors … però no recordo res més. Recordo, això sí, que vaig repassar la llista sencera i vaig dir-me que si donàvem el premi a un altre que no fos Casaldàliga, era per donar-se de baixa de Catalunya, però la veritat és que jo no hagués posat la mà al foc, pensant que no sabia ben bé qui votava ni com, i que els ídols del jovent són els esportistes i no pas els missioners. I que ves a saber …

Per això, en veure que s’havia imposat el seny, l’honor i l’ètica en la concessió del premi me’n vaig alegrar molt i molt. I em vaig afegir a la maror d’emoció justificada que aquest premi ha provocat arreu del món.

També em va fer feliç veure com dues de les nostres vaques de la comunicació més sagrades, Mònica Terribas i Josep Cuní, cadascú a la seva manera, s’afegien a la justificadíssima missa mediàtica per mostrar tota la humanitat i la grandesa que representa Casaldàliga al món, i per demostrar tota la força i el poder que detenten els de la seva raça, que és la raça de les Tereses de Calcuta, dels Vicens Ferrer, dels Dominique Lapierre … i la de tants i tants centenars de milers de missioners arreu del temps i del món que són o han estat a l’altre extrem de l’Església hipòcrita, repressora, opusdèica i corrupta del Vaticà.

La vida no s’atura, i cada dies és ple de grans notícies amb grans desgràcies i petites esperances….

El Premi Internacional Catalunya a Casaldàliga serà segurament una de les grans notícies de l’any i espero que ho sigui durant molts anys, per a exemple de les noves generacions, com a mite necessari i utopia realitzable, que val la pena venerar i mantenir vius per a donar consistència a la paraula civilització.

____________

Aina Mercader Avui+ : L’apòstol dels exclosos

Acta del Jurat del Premi

[@more@]

1 Comment