Tag Archives: Marcel Gabarrró

Nostàlgies

Em calia deixar-ho escrit, i aquí ho faig ara.

A la 25ena edició del Saló del Còmic, d’enguany, a Montjuïc, vaig sentir la primera fiblada.

Tot va començar en algún lloc on vaig llegir “cuando los cómics se llamaban tebeos”. Perquè el cert és que tot semblava estar en castellà. Molt poc de res en català. ¡Tota la megafonia en unilingüe castellà! I no hi havia servei de neteja.
Hi havia una brutícia ambient que recordava vagament la immundícia total i fastigosa que regnava al Saló del Manga.

Hi havia dues parades que venien les col·leccions completes de El Capitán Trueno, les de Roberto Alcázar y Pedrín  y les de Hazañas bélicas.

Tebeos de sempre

Vaig voler saber el preu, només per curiosistat, y és clar, el venedor ho va aprofitar per explicar-me els aventatges que tenia comprar-ho a còmodes terminis de 35€ mensuals… Cal comprar col·leccions completes.
“Venc nostàlgia”, em va dir en un moment de la xerrera. I la frase se’m va quedar gravada al cap. I li vaig anar donant voltes. O es ven novetat, com la Wii  de Nintendo, per exemple, o es ven nostàlgia, també amb gran èxit, imagino.

Els compradors de nostàlgia solen ser gent amb un cert poder adquisitiu i que es poden permetre el “caprici” de comprar sencera, a la maduresa, i per nostàlgia,  aquella col·lecció que no van poder acabar de llegir o tenir de nens.
Per sort el seny imposa de vegades les seves raons i recorda que cal trobar un espai a la casa on entaforar les conseqüències que tenen els pecats de nostàlgia. L’espai és un luxe car, caríssim. Hi cap  a casa una nova col·lecció completa? De cap manera.
Vaig decidir doncs que un diumenge d’aquests  aniria al mercat de Sant Antoni a comprar algun volum “solt” d’algú que ja hagués caigut  a la temptació nostàlgica i al cap d’un temps hagués decidit revendre-ho a algun llibreter de vell o directament al mateix mercat.

El segon atac de nostàlgia en pocs dies el vaig tenir el dissabte 28, a la reunió familiar de “Santa” Monserrat, a Sant Sadurní. Celebració del sant de la mare. Una santa de veritat!
A la biblioteca del pare vaig trobar el llibre Retrats . 1865-1997, del  Carles Querol, a qui jo de jove, tan vaig admirar, i que està prologat per en Marcel Gabarró, amic de l’autor, i actual professor d’història a la Universitat Pompeu Fabra.
Retrats. 1865-1997 és la història gràfica de  més de 130 anys d’història del meu poble i, per tant,  un document de consulta obligada.

Per reblar el clau, la mare em va ensenyar el llibre Cancionari de Sant Sadurní, llibre recent, del 23 d’abril d’enguany, editat per la conselleria de cultura de l’Ajuntament de Sant Sadurní,que és el recull de tots els renoms de totes les cases del poble fins fa quatre dies. Perquè des de 6 o 7 anys ençà, com a tot arreu, el creixement del poble ha canviat els referents. Gràcies a llibres com aquest, la memòria històrica d’un poble continuarà viva per molt de temps.

El llibre és obra col·lectiva de joves -ja no tan joves- del poble:  Joan Guilera, Pepi Pérez, Francesc Carafí, i Ignàsia Pascual;  fills de Cal Fresques, de Cal Matamussols, la Pepi a  qui no veig des de fa més de 40 anys… Nois, noies, felicitats i gràcies.

Els renoms hi són tots, alguns amb explicacions i fotos, d’altres amb el nom pelat. Aquest és el cas de casa nostra, que en deien Cal Xiquet de l’Alió,  o Cal Genyo de l’Alió. Aquella casa, que feia cantonada del carrer de Montserrat i la Rambla de la Generalitat, just davant del bar Cal Oriol, i que fou recentment aterrada,  és ara un “miniedifici” d’uns pisets la mar de coquetons. Un negoci rodó, maximil·lionari, per als ja mil·lionaris de cal Torreblanca!

Si me n’hagués assabentat, de l’existència del treball d’en Guilera,  els hi hauríem donat algunes fotos antigues del portal del carrer de Montserrat, amb jo ben menut assegut amb l’avi i la iaia, o alguna altra del carrer de les Àrpies i tot. I els hagués fet una ressenya de la nostra saga familiar. Ho faré de totes totes i ho enviaré als autors, perquè ho guardin  i ho tingui en compte si mai en fan una nova edició.

Nostàlgies… Batecs del cor… Bàlsam de l’esperit.

[@more@]



Posted in Arts & Cultures, Pseudoanàlisi cultural | Tagged , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Nostàlgies