Fòrums temàtics educatius.

Un dels grans problemes no resolts de les TIC és aconseguir que siguin degudament utilitzades per a la informació i per a la comunicació! Sembla una bertranada, però no ho és.

Tu, Ferran, escrius :

“Drucker deia que és imprescindible investigar i preguntar a tots aquests "clients" què els interessa, decidir quins resultats s’han d’obtenir i desenvolupar plans d’acció amb objectius generals amplis i objectius específics mesurables.”

El més difícil d’aquesta afirmació no és ni decidir, ni tirar endavant plans d’acció, sinó aconseguir que els interpel·lats contestin què els interessa!!!!
Sembla d’acudit d’en “Jaimito“ i faria molt riure si no fos una dramàtica veritat.

Mira’t els Fòrums temàtics de la XTEC, destinats al professorat, per àrees o matèries. Mira’t els resultats a 23 de desembre de 2005.

Mira i digues si és propi d’un país desenvolupat com Catalunya, amb vàries dotzenes de milers de professors de secundària, que al final d’un trimestre de funcionament, un fòrum “institucional” sobre català tingui 40 missatges; un sobre castellà en tingui 5; un sobre ciències socials, 14; un sobre ciències naturals, 12; un sobre educació visual i plàstica, 11; un sobre comunicació audiovisual, 24; un sobre filosofia, 19; i un sobre economia, 10 … I la patètica llista continua ….

Em temo molt que aquest balanç, ni que sigui molt provisional, és un símptoma clar de malatia greu. La punta de l’iceberg d’una immensa desgràcia col·lectiva que afecta òrgans vitals del sistema educatiu.

No crec que sigui precisament culpa dels nous responsables de la XTEC, ans al contrari. Ja és molt d’agrair que hagin tirat endavant aquesta iniciativa tan positiva!

Uns debats vius aconseguirien que s’escampessin notícies sobre experiències, maneres de resoldre problemes, webs amb informació útil i motivadora; escamparia i contagiaria el virus de l’optimisme i les bones pràctiques a les classes i en la gestió escolar … És tan utòpic imaginar una xarxa educativa realment col·laborativa que funcioni a ple rendiment ? Sembla que sí.
Els únics fòrums amb quòrum són els dels sindicats, immensos murs-de-lamentacions- i- queixes de tota mena contra l’Administració i la gestió administrativa.

Com és que havent-hi la infraestructura perquè hi hagi debat i circulació de la informació sobre temes educatius i pedagògics no n’hi ha o és purament testimonial i escadussera? Aquesta és la qüestió! El que passa és que alguna cosa passa –alguna cosa que no sabem exactament què és o tenim poc detectada- que determina que les coses funcionin malament i es perpetui la crisi.

Què passa, Ferran, què ens passa als professors d’aquests país? En quin món vivim? Quina malatia patim? Qui estudia i analitza la pandèmia i els possibles remeis a tant de mal? No caldria esbrinar com més aviat millor quin és el problema i començar a resoldre’l?

Cal imaginar creativament “pastanagues” que facin caminar el “ruc”? [Ja se’m perdonarà l’exemple, força mal triat, però que no pretén ser insultant, és clar ;-)]
Caldria potser inventar rifes que regalessin temps lliure? Vals per a rebre massatges? Hores lliures de descans per fer front a tant d’estrés? Caldria regalar descomptes de dies per avançar la jubilació? Fóra això un motiu prou de pes per aconseguir fer canviar els hàbits comunicatius del professorat?

Pren-te el meu comentari com una petició de post analític de “Les causes de la infrautilització de les TIC en l’educació a Catalunya i solucions possibles si n’hi ha” per quan en tinguis ganes o les teves ocupacions t’ho permetin.

Ferran, bon Nadal 2005 i un gran any 2006.

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

Comments are closed.