Una taula massa plena?

De fet sí que ha de ser tot un art, encabir tant de llibre nou, tant de còdex novedós en una "taula".
En d’Ormesson, que és un pou de contradiccions, i que escriu i publica un llibre cada any com la Nothomb, dedica un o dos capítols del seu C’était bien a preguntar-se retòricament ( i cínica ?) si cal escriure res més, i no fóra millor parar d’escriure i llegir els clàssics, atès que cada any al mes de setembre, només a França surten publicats més 600 libres nous. 663 enguany.

No no hi ha taula humana que valgui …Calen totes les filigranes de les que parles i més , i si cal, a males, cal fer com proposa en Subal … Fotre’ls els uns sobre els altres…

Escolta, Llibreter, mig en conya i mig en serio:

Cinc idees, cinc, per adaptar llibreries als nous temps…. Idees que no et deixaran indiferent… o et torno els quartos..

1. Cinta giratòria a la xinesa.

Una mica per tot arreu, van posant restaurants xinesos amb una cinta giratòria on posen els miniplats. Tu seus i el mejar t’arriba a l’altura del nas.

Suposo que una cinta d’aquestes en un llibreria podria ser perillosa, perquè algú s’hi podria enganxar la brageta, la faldilla, la bufanda, la corbata, o més difícil però no imposible, el tanga… Però no em negaràs que, degudament adaptada, -dissenyadors té la ciutat del disseny- també podria resoldre el problema de "la taula" i l’espai.

2. Cascs d’àudio.
Als museus hi ha els cascs que expliquen les característiques de les obres que s’hi exposen. A una llibreria es podrien repartir cascs perquè la gent , mentre passeja, tria i remena … anés escoltant fragments de les novetats. Fragments llegits pels llibreters o pels autors … I es podria substituir la taula per una immensa pantalla plana on es veiessin els llibres. NO em vinguis amb punyetes que el llibre s’ha de tocar …
Això era a l’era d’abans. Ara som a l’era de la tele digital , que tancarà la gent a ca seva i ja no en sortirà pas. Adeu llibre paper. Adeu lectura … Arriben la Xbox i la Play Station nova generació que impediran la tala de la foresta amazònica.

Mireu com ens tempten els dimonis: audible.com ofereix àudio a 1$ al mes!

audible

… si et vens l’ànima … M’ho prometen tot "l’oro i el moro".

Fuig. Si em deixo temptar, cauré a la temptació., que la carn és feble i l’orella més.

3. No n’entra cap de nou fins que no en surt un altre, nou o vell.

Amb aquesta política es forçaria haver de fer un reciclatge creatiu de molts de llibres que ocupen lloc innecesàriament. A les llibreries i a les cases.

Caldria muntar, això sí, tallers artísticobricolatgístics que reciclessin els llibres "in situ", convertint-los allà a la llibreria mateix , en objectes de decoració o subproductes alimentaris per a animals o en adobs per a pantes d’interior …

Una vegada ben triturats se’n podrien fer pilotes, ossos, piràmides, al voste gust o la la vostra imaginació, etc…

4. Cendres de paper.

Ja una mica fregant la impossibilitat , pero sense arribar-hi del tot: una idea genial i novedosa per vendre “llibres”: Posar en unes àmfores petitones les cendres dels llibres que triïn els clients.
Al cap de poca estona podrien passar a recollir les cendres -juntes o per separat- del o dels llibres que en comptes de llegir volen veure cremats per la raó que sigui. No se sap mai com respondrà el client.

Aquest com veieu és un objecte que encara no s’ha comercialitzxat mai d’aquesta manera… i per tant, és un negoci que cal provar.

Sóc el pare de la idea però la regalo aquí a qui la vulgui agafar. ja sé que en Vázquez Montalbán va inventar la crema del llibre al foc a terra, però això era una "malgasto". Jo us proposo un negoci.
No li busqueu “peròs” inconsistents a la meva idea.. Els forns s’instal·larien en alguna nau industrial i es farien servir furgonetes llançadores que portarien les cendres llibresques a la llibreria o s’enviarien directament a casa del client amb el corresponent certificat de garantia.
Va costar una fortuna, sí, però aquí tinc les cendres de … cadascú s’ho sabria. Genial, oi?

5. Farenheit sense foc o control de la de la natalitat llibresca.

Això, molt malament, perquè us afectaria la supervivència com a espècie i per tant no la vull ni us la desitjo, Llibreter, però cal tenir-la en compte, si més no com a guió d’obra de teatre o de novel·la o de pe·lli de cinema.

En una primera fase light es limitarien el nombre de pàgines publicables en paper. Més de 200 pàgines, de cap manera! Menys de 200 pàgines, mira, encara com aquell.

En la fase de solució final, es prohibiria escriure més d’un llibre per cap i per vida. Caldria proustitzar la nostra escriptura.

I és que em temo que aquesta maledicció s’acomplirà , els deus no ho vulguin, perquè cada vegada som més, ai, amb la mateixa desgràcia: aquesta dèria malaltissa de voler deixar escrit en paper allò que podríem deixar dit en mp3 en un CD, o aquí a Internet , en format electrodigital … O fins i tot , o teràpia de teràpies, esborrar-ho tot, callar-ho tot per escoltar només el ressò i la pau del silenci.

Afanyem-nos! Afanyeu-vos doncs a publicar en paper cel·lulòsic , perquè això s’acaba. Anem pensant amb audiollibres, i formats audiovisuals que el paper paper, el tot paper, té els dies comptats.

Llavors, Llibreter, la taula tornarà a ser rica i plena, i estarà ufanosa de mostrar només la flor de la flor escriptòrica, polièdricament polimorfa, amb formes regulars o irregulars però amb milions de matisos pixèl·lids i, a més, i sobre tot, hi haurà una bacineta al mig, simbolitzant l’oceà, que contindrà totes les llàgrimes de tots els autors que van esgotar el seu “cupo” escriptòric escrivint faramalla perniciosament deliqüescent, escriptura innecessària.

… Sí, és clar, jo també hi aniré, a plorar-hi les meves.

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

2 Responses to Una taula massa plena?

  1. El Llibreter says:

    Les llibreries no són ultramodernes i llampants com les botigues d’electrodomèstics, fa massa segles que existeixen i innovar-les ara seria com fer-li un lifting a un senyor de noranta anys: un pedaç. La cinta giratòria xinesa i els cascs d’àudio obligarien a fer una inversió que la immensa majoria de llibreries no podrien assumir; potser la idea agrada a alguna gran superfície de l’oci. Tancar la llibreria per reformes o la sola idea de passar-me hores i hores enregistrant mp3 de llibres que em causen indiferència o avorriment em farien repensar la vocació. És cert que la tecnologia ofereix formes de lectura més barates i més respectuoses amb el medi ambient, però cal reconèixer que el còdex és un invent genial, un disseny insuperable. Els qui hem nascut en l’era de paper tenim veritables problemes per llegir massa estona en una pantalla: hi ha una gestualitat que ara ja és impossible modificar, des de la recerca d’un llibre a la llibreria fins que seiem i llegim.

  2. El Llibreter says:

    Sobre la cremà de llibres: em sembla més ecològic mantenir la pràctica de convertir-los en pasta de paper, per fer-ne més.

    Sobre les llàgrimes: les grans revolucions de la lectura tenen aquest inconvenient, desapareixen suports antiquats que associem a moments de la nostra vida —d’això se’n diu sentimentalisme— i n’apareixen de nous que ens omplen d’esperança —Santa Fe—; ens ha tocat viure a l’entremig d’una revolució i, entre una cosa i l’altra, estarem entretinguts sense haver d’embrutar paperam. Esborrar i prou.

Comments are closed.