Al programa de l’Àngels Barceló, aquell porter camerunès de l’Espanyol, tan bo que ho parava tot fa un munt d’anys, un munt d’anys després vivint a Catalunya, al programa 180 Graus, no va voler o no va saber dir (?) ni una paraula en català.
Al programa de l’Àngels Barceló, em va semblar sentir dir, al periodista Bru Rovira, que en comptes que fos la Guàrdia Civil o l’Exèrcit qui rebés els immigrant a Ceuta i Melilla, haurien de rebre’ls un regiment d’assistents socials de psicòlegs i de personal mèdic…
Aquest missatge tan punyent, tan utòpic, per força et clava una sotragada al cervell. De tant "bona fe" i fora de lloc … el trobo necessari per compensar la basarda que fa veure aquell nou mur semifràgil que s’alça com autodefensa d’un Imperi occidental benestant en perill…
Penso en la muralla xinesa, en el mur d’Adrià, en la línia Maginot, en el mur de Berlin, en les valles que separen els USA de Mèxic, en el mur d’Israel …
La "nostra valla", he llegit avui a El Periódico, té un filferro espinós amb unes punxes que, a diferència d’altres models més agressius, -hi ha diversos models d’espinositat-, fereix però no mata, i la nova valla de reforç és un filat laberíntic de disseny especial que pretén fer difícil avançar mentre que facilita poder retrocedir !
[@more@]
Home, Sani, a la Barceló li ha sortit un programa de varietats amb els artistes mal triats. No li facis massa cas.
Quan dius «la nostra valla», dels voler dir «la seva valla». El que m’estranya és que no hagin contibuït a reforçar-la tots els països de la UE. Què esperen?
La valla sí que la trobo utòpica, amic Sani! (ja sé que és real. Ho dic per la seva efectivitat)