La pregunta la va fer en Jaume, de Gnosi:
“què significa "autoconsciència"? És diferent de la consciència ? Són dues paraules sinònimes?”
Una tal Vero li contestava que…
“La paraula consciència, tallada i esbudellada en sememes ja duu incorporat el semema d’"auto".
Ergo … "autoconsciència" és un sinònim calcat del terme "consciència" . En relació amb consciència, autoconsciència afegeix, això sí un àtom de redundància, és un prefix que pot servir per a la eufonia a l’hora de fer poesia i, a l’hora de fer filosofia, per a fer-se i perquè els altres es facin preguntes com la que tu fas o t’autofas.”
I ell li ho rebatia dient que no li semblava tan clar:
“La consciència fa referència al subjecte que capta l’objecte, i l’autoconsciència potser que sigui adonar-se de ser un subjecte que capta un objecte.”
Francament, jo em sento prop de la Vero …
Una Consciència sencera, no malalta ni disminuida, és la reflexió sobre la percepció de l’exterior però també la de l’interior, la del propi subjecte pensant… Perquè no?
Si fem trampa, –les paraules permeten de fer més trampes que les cartes- to canvia. Això no és com l’estima (transitiva) i l’autoestima (pronominal) … llavors sí que tindria raó en Jaume…
No, mira, Consciència és Autoconsciència, de la mateixa manera que Suicidi és Autosuicidi, si em permeteu fer trampa i utilitzar aquesta comparació una mica bèstia, però al servei de fer- ho tot més entenedor, oi? O no?
[@more@]
exacte, és com dir «jo» i «autojo»
Tot pot ser reinterpretat i les analogies són perilloses :)
Un entra a la cuina, on hi ha una fuga de gas que no sap, encen una cerilla i mor. A més d’un accident és un suicidi (ell n’és l’agent)), però si hagués estat voluntari seria un autosuicidi. La ciència sempre creix refinant els conceptes :D