Sobre el tema escriure, escriptor, escriptura … jo ja vaig dir la meva fa temps al meu diccionari.

De fet podríem omplir fulls i fulls o teclejar a l’infinit i encara no l’abastaríem del tot.
El regal d’en Biel en forma de frase genial de la Duras definint allò que és escriure em va fer pensar que quedava també per dir , definir a la brava, que és això de llegir…
Desconec si en corren gaires “memes” ara que la blogmania està omplint els forats que quedaven… i , més que mai, comença a estar tot dit. Fins i tot el poc que per dir quedava.
Per si de cas, jo deixo aquí escrita “la meva”:
ESCRIURE ÉS
És aconseguir que l’acció venci la passivitat.
És repetir allò que ja molts d’altres digueren perquè sobre la vida ja està gairebé tot dit i tot està inventat. Només podem dir a la nostra manera allò que algú ja va narrar o forjar amb els seus versos..
Queda per dir poca cosa: crits, ressons, xiuxiueigs, planys, enyors i potser alguna rima…
Mes aquest pocacosa és el nostre gran tresor perquè és aquella inutilitat tant i tant necessària per a saber-nos vius en vida i somiar-nos eterns més enllà de la mort.
LLEGIR ÉS …
Estavellar-se contra el ferèstec ressò d’idees properes
Vides, boscos, amors, jardins, paisatges, passions
Revolcar-se sensualment vora les sinestèsies d’altri
Descobrir el que ens hagués agradat saber escriure nosaltres
Feixos de plusquamperfets impossibles
De condicionals irreals o futurs imperfectes
Versemblants fantasies i plaers materials
Orgasme final, immens broll de neurones etèries
Bon profit!
________________[@more@]