Navegant per la
xarxa vaig anat a petar, sense voler, a la
web
Plagios de Quim Monzó. ¿Es Quim Monzó un
plagiario?
Vaig quedar força sorprès.
La web diu que va ser feta el 20 de gener
del 2002, és a dir ja fa molt de temps o bé no fa gaire, segons en quins
paràmetres ho medim. Ahir mateix, com qui diu si pensem que, com diu el
tango, “20 años no es nada”…
D’aquí ve que em sembli interessant fer
unes consideracions l’estiu del 2004
sense caure en anacronismes. Ans al contrari,
veig que els efectes de la web perduren i també això em mou al comentari.
1.D’entrada
dir que a mi, en Quim Monzó em queia, em cau i seguramente em caurà més aviat
bé. I que, en canvi, els qui li han dedicat amb força mala bava la web
esmentada no m’acaben de caure bé. Comencen titllant QM de “escritor
pequeño” i em sembla que no és el cas. No s’hi veu cap finalitat positiva, sinó exclusivament la voluntat de fer mal a Quim Monzó.
2. Dit això, he de reconèixer que les
proves que aporten per demostrar llur tesi, que QM va plagiar Courrier International, són irrefutables.

QM
va agafar uns articles de Courrier Internacional i es va didicar a traduir-los
gairebé estrictament ….
Com que no són dues ratlles i que no és
el cas de reproduir allò que s’ha llegit i assimilat amb les pròpies paraules,
sinó amb la sintaxi d’altri… el fet de no posar-hi cometes i/o de no dir expressament que allò està tret de
tal o qual article, se’n diu plagi.
Que Internet ha multiplicat per infinit
el nombre de plagiaris és ben sabut. Que això no està ben fet, és evident. Que
els autors de la web anti-Monzó tenen raó, segurament.
Que Monzó, potser pensant que no calia
donar als seus lectors informació de les seves fonts d’informació, o potser
creient que ningú no aniria tan enllà com per buscar-li les pessigolles grosses
i que per tant podia anar fent allò de “fer seva la notícia”, la va cagar en el seu moment … és bastant
clar.
Em pregunto si a hores d’ara, a l’estiu
del 2004 en Monzó ha canviat d’estratègia i ha après a tenir el bon gust de dir que això ho treu d’aquí i
que allò ho treu d’allà, que allò ho diu fulano o que allò altra ho diu
mengano.
No s’adiu amb la talla literària de Quim
Monzó publicar articles a la La
Vanguardia i no saber (ho dubto) o no voler aplicar les lleis bàsiques que
imperen sobre el dret de propietat
intel·lectual.
3. Moral de la faula:
Cal aprendre a citar convenientment , que
vol dir donar al Cèsar el què és del Cèsar.
No cal que voler fer una
mena de màgia literària consistent en amagar l’origen de la idea. Equival a voler fer el “massa viu “
i pot acabar induint al plagi descarat.
Es més elegant, més intel·ligent i més
honest ser capaç de dir que tal cosa l’ha dita o escrita algú i respectar les lleis de la citació
literària.
Si això m’hagués passat a
mi, jo hauria escrit una carta o article fent un “mea culpa” i propòsit d’esmena
de cara al futur. Desconec si el QM ha
fet una cosa semblant o s’ha enrocat en el silenci i en el mensypreu als seus detractors (que fóra ben legítim)
Però, sigui com sigui,
estic convençut que QM haurà après una lliçó que no oblidarà fàcilment, i dubto
molt que no li hagi servit per a canviat
d’estratègia en relació amb la manera de tractar la informació en què es basen els
seus articles.
Endavant i ànims, Quim.
Als de la web: en endavant, potser que miressiu d’invertir la vostra intel·ligència en causes solidàries i trascendents.
El fet que aquella web segueixi allà escarnint Quim Monzó us fa perdre tota la raó que potser tenieu.
La veritat no pot estar tacada amb la indecència de l’enveja , o l’odi i les ganes de fer mal.
Sou mala gent i això m’impedeix que us tingui respecte.
Feu-vos ho mirar i recordeu que rectificar és de savis.
[@more@]
Un post que hauries de llegir:
http://trosdequoniam.blogspot.com/2004_01_25_trosdequoniam_archive.html#107502719017120311