L’avui d’avui 15 de juliol m’ha sorprès pel seu contingut … Bé, de fet, a banda de fullejar-lo
de començament fins al final, m’he llegit només uns quants articles, però he vist tot el què
hi ha. No em caldria comprar un altre diari demà, i potser en dos o tres dies…
Si seguiu així, us auguro molt d’èxit. I com a mínim jo us felicito sincerament.
Hi ha una entrevista a l’escriptora grega Basa Solonou Xanthaki, i en un requadre que porta per títol
"L’ofici diví de l’escxriptura" s’hi pot llegir això:
"Autora d’una vintena d’obres, no és una escriptora best seller, però està
reconeguda com una escriptora de pes per les persones que coneixen bé
la literatura grega (…)
La seva traductora al català, Montserrat Gallart, explica que Solomou
escriu molt concentrada, diàriament,
"unes tres hores matí i tarda, en soledat
i quan ho fa sovint ni tan sols despenja el telèfon si sona, per tal de no
destorbar l’ofici diví de l’escriptura" en paraules de Basa Salomou

Aquest comentari m’ha fet pensar automàticament en allò que Graham Greene escriví
a "The end of the affair" .
"When
young, one builds up habits of work that one believes will last a lifetime
and withstand any catastrophe.
Over
twenty years I have probably averaged five hundred words a day for five
days a week. I can produce a novel in a year and that allows time for
revision and the correction of the typescript. I have been always very
methodical and when my quota of work is done, I break off even in the
middle of a scene. (…)
When
I was young not even a love affair would alter my schedule. (…)
I was
keen only for my desk, my sheet of paper, that quota of words dripping
slowly, methodically, from the pen."
(The
end of the affair. Book One. Chapter 6)
Imagino que Proust o Pla, i tants d’altres dirien una cosa semblant. En cada cas, només variaria una mica,
segurament no pas gaire, el nombre d’hores esmerçades en omplir planes d’escriptura tot esquinsant-ne alguna
en no trobar els mots adequats ;-)
Si es despenja el telèfon, o si es bada llegint blocs o dips, o fent pàgines web, o si es prefereix
anar a prendre el sol hores i hores, i banyar-se i banyar-se i tornar-se a banyar …
adeu ofici diví, adeu bous i esquelles … No hi ha ni novel·la, ni assaig, ni poema, ni obra.
Sí, l’ofici diví de l’escriptura vol dedicació, concentració i silenci. Sobre tot, dedicació.
Escriu, escriu, escriu …
Llavors, ja és prou compatible amb viure, això d’escriure?
[@more@]
Oh, i tant: és una manera, de viure!