El periodista Jordi Barbeta signava ahir a La Vanguardia l’article titolat “La rebelión de los líderes”. (18 de setembre 2005. pg, 21)
Un article ple de suc i fins i tot d’alguns encerts.
Obertura en “Allegro moderato” amb dues metàfores originals:
“Bueno, bueno, bueno… lo del Estatuto ha aburrido a las ovejas durante meses, pero de repente se ha puesto emocionante de verdad. Como ocurre con el baloncesto, hemos entrado en los tres últimos minutos de un partido que se va a decidir a un segundo del final”.
Som ovelles, aborregades i tot es jugarà al darrer moment? Jo vull pensar que en les entrevistes Maragall – Mas es va pactar el desenllaç, fossin quines fossin les gesticulacions finals, però la veritat jo sóc un mica gafe amb les prediccions i no l’encerto mai massa, ni gaire sovint.
Però analitzat fredament l’article, en Jordi Barbeta es contradiu una mica. Tot l’article mantén la tesi que tant Maragall com Mas estan d’acord en què el barco no es pot deixar enfonsar, ni es poden suicidar políticament.
“ La prueba es que Artur Mas ha elaborado varias propuestas y se ha visto a solas con Maragall y ha iniciado un discurso que jamás haría alguien que sólo piensar en el boicot”
En què quedem, Jordi ? Tot està dat i beneït o bé tot dependrà d’etzagaiades fora de guió al darrer moment?
Des d’ara fins al final … Exercicis d’estil ! En això sí que l’encertes!
“Se sabe que este tope no es es asumible todavía por CIU, pero ahora se trata de ser imaginativo con la redacción. Miquel Iceta emula cada dia a Raymond Queneau con sus ejercicios de estilo para dar con un texto que diga lo que quiere CIU sin que contradiga literalmente ningún dictamen”.
Potser no tothom sap que Jordi Barbeta aquí fa una referencia culta al llibre Exercices de style de l’escriptor francès Raymond Queneau.

Exercices de style és un clàssic literari que conté 99 versions –tot un prodigi, i una genialitat- d’una mateixa intrascendent i anodina història de la vida quotidiana. Una cosa així:
El narrador, dins d’un autobús veu un home amb un coll molt llarg que duu un barret decorat amb una trena en comptes d’una cinta, com fóra normal. Aquell jove intercanvia unes paraules amb un altre passatger del bus i després se’n va a seure a un seient que ha quedat buit. Hores més tard el narrador torna a veure el mateix home parlant amb un amic que li aconsella que es faci apujar una mica el trau del primer botó de l’abric.
Proveu vosaltres d’escriure-ho en claus estilístiques diferents : clau negativa, clau gastronòmica, clau interrogativa, clau poètica, clau interjectiva, clau insultant, clau botànico-ecològica, en clau aznariana, clau pocholesca, clau zaplanesca, clau fernadezlosantosesca, clau independentista…. ;-) , i d’altres que de segur sabreu imaginar. El llibre d’autocorreció es diu Exercicis d’estil , traduit al català per Annie Bats i Ramon Lladó, i que podreu trobar a la xarxa de Biblioteques de Catalunya.
Quan ja us hagueu entrenat una mica, passeu a la fase següent:
Ja fa uns anys, allà pel 1993, jo ja vaig fer els meus exercicis, a l’Eco de Sitges, i després ho vaig penjar a la meva web i encara hi són :
Dicofiloersiflex / E : escriptura (taller d’).
D’exercicis, vosaltres en podeu fer algun ara, si voleu. Mai no es tard per començar : Taller d’escriptura. Concurs setmanal. Sessió Nº 17.
Proveu de redactar de tantes maneres com sigueu capaços, a la manera dels Exercicis d’estil d’en Queneau, el text d’autor anònim que us presentem tot seguit.
“Deixeu-vos de vel·leïtats independentistes. No us vulgueu enfrontar amb el porc senglar ferit en el seu orgull, que està rabiós i ara pot ser molt perillós. Catalans, ara que Aznar és lluny i Rajoy a un pam de l’amo, i Zaplana i Acebes se l’han d’envainar i empassar-se gripaus cada dia, ara és l’hora dèiem, Catalans, de no fer el ruc català. Ara és l’hora d’agafar allò que ens deixin agafar. Més val un “té, pren” que deu “te’n donaré més endavant…” que és una altra versió de “Agafa els diners i corre!” de Woody Allen. Com més calés manegarem, més independents serem !
Recordeu que l’avarícia trenca el sac i que els precipicis sempre estan només un pas més enllà.” (Anònim català, segle XXI)
En Jordi Barbeta, d’alguna manera ja ha escrit el seu exercici, i ho ha fet en clau “Jubilació”:
“Si Mas vota a favor de l’Estatut, contribuirá a una jubilación feliz de Paqual Maragall. Si, en cambio, vota en contra, la jubilación de Maragall será más traumática, pero asumiendo Mas el riesgo de matar muriendo, porque difícilmente sus contrincantes externos o subalternos [y los votantes burgueses de CIU], que sumados no son pocos, encontrarían mejor ocasión para intentar derribarle y …”
Senyor Barbeta, jo a vostè li poso un 10 amb matrícula d’honor! I seguixi treballant així de bé. Molt bé. És un dels gunayadors del 17è concurs del taller d’escriptura. Mereix que li publiquem la seva versió.
Vosaltres podeu deixar les vostres a la zona “Comentar-ho”. Però compte! el servidor lamevaweb.info gasta la putada de limitar la llargada del comentaris. Si és llarg ho podeu tallar i enviar-ho en dos temps, dues parts.
[@more@]