…… 
Aquest matí, una amiga meva, professora d’anglès, mostrava la seva sorpresa i la seva joia en rebre un missatge de James Nolan des de Baton Rouge, Louisiana, on diu que ell residedeix ara, a casa d’un amic seu, també escriptor.
James Nolan, professor a la Universitat de Loyola, a Nova Orleans, és poeta i traductor de Neruda i de Gil de Biedma a l’anglès, autor de Why I live in the Forest i What Moves is not the Wind (Weslyan University Press) .
La Vanguardia del 28 de juliol va publicar una entrevista amb ell :
JAMES NOLAN, ENSAYISTA CONTRA LA CAZA DEL FUMADOR
"Negros, rojos, gays… y ahora: ¡los fumadores!" Tengo 50 años y todo el derecho a morirme de lo que me dé la gana. Nací en Nueva Orleans, que, al cabo, también fue provincia española. He vivido en Barcelona 10 años, y en Madrid, 2: envidio el modo mediterráneo de vivir que ustedes están abandonando para seguir el que nosotros ya no queremos. El coche está ahogando sus vidas. LLUÍS AMIGUET – 28/07/2005
Com a curiositat, hi ha una altra entevista (del 1999) on ell parla de Nova Orleans que ara es pot llegir per recordar el que va ser Nova Orleans i ja no tornarà a ser.
En missatge del que parlàvem, James Nolan deia que per sort havia pogut escapar del barri francès de Nova Orleans en un autobús escolar juntament amb un músic, i que ha explicat els seus darrers dies a Nova Orleans en un article que li ha publicat el The Washington Post el diumenge passat:
Our Hell in High Water
By James Nolan. Sunday, September 4, 2005
M’ha agradat i emocionat llegir el paràgraf final :
"We’re now luxuriating in a friend’s air-conditioned house in Baton Rouge, taking hot showers and sucking on ice cubes. I’m safe and dry, but however comfortable, this isn’t New Orleans. The minute the lights flash back on, I’ll be back home, unlatching my shutters and staring down a French Quarter street that I hope stretches as far into the future as it does into the past. As Stella says to her sister Blanche in "A Streetcar Named Desire:" "I wish you’d stop taking it for granted that I’m in something I want to get out of."
… tot comparant-ho amb el to molt menys literari i poètic del que escriu en el seu missatge, però igualment emotiu : Li han dit que l’exèrcit, per evitar epidèmies, haurà de gasejar tota la ciutat i que tornar-hi va per a llarg, que no sap com viurà en el futur, que té previst anar a Florida i allà decidir si torna a Espanya o no, i que està buscant feina !
Tanmateix aquest missatge és una altra bona notícia en un oceà de catàstrofes i de desgràcies a quina més terrible que l’altra.
Bona sort, James Nolan. Cuida’t i a celebrar-ho!
[@more@]
Avui a la vanguardia, a la contra, hi ha una entrevista amb James Nolan.
Salutacions, Sani