11 de Setembre : Pinochet i Kissinger.

Divendres 12 d’agost del 2005, el diari Le Figaro va publicar un article la secció International: Chili. La famille de Pinochet rattrappée par la justice. Signat per la periodista Lamia Oualalou.

L’esposa i el fill d’Augusto Pinochet van ser detinguts acusats de frau. Aquesta detenció, segons la periodista és una prova de la independència creixent d’una part dels magistrats en relació amb l’exèrcit i l’herència de Pinochet.

Segons la periodista sembla però encara impossible poder jutjar l’ex dictador pels crims dels que fou responsable durant el seu mandat : 3000 morts i més de 30000 persones torturades atès que, al mes de juny del 2005, una sentència va posar punt final a les demandes de procès en relació amb l’operació “Cóndor”.

De fet, els seus crims comencen amb el cop d’Estat i no amb l’Operació Cóndor. I només la Història dirà les xifres exactes de morts i torturats que va fer A. Piochet i tota la seva dictadura, telecomandada pels responsables de l’Imperi, Henry Kissinger entre els primers.

Crec recordar que Camus, a Le mythe de Sysiphe escriví que l’únic problema filosòfic realment seriós era el suicidi. Jo estic convençut que estava molt equivocat. I valdriqa la pena que els filòsofs de veritat es dediquessin a desmuntar aquesta frase que no passa de “boutade”. Boutade per boutade, per a mi el suicidi o arriba ni a ser cap problema, i en tot cas, ni és un problema filosòfic.

Si realment només hi hagués un únic problema filosòfic real veritablement seriós aquest fóra la tortura.

El món animal lluita i mata per sobreviure però mai cap animal no en tortura cap altre. Només la bèstia humana és capaç de fer mal a una altra. Això és el que cal combatre.

S’acosta un nou 11 de setembre una data molt especial per molts motius. Abans del 2001 era una data en què els Estats Units apareixien com els agressors de la República Xilena i els responsables finals de tota aquella miríada de crims comesos per la mà un botxí espantós com Augusto Pinochet.

Ara l’11 de setembre ha variat les dades, però cal que la memòria sigui completa.

A mi no se me’n va del cap una gran obsessió: que enterrin junts Kissinger i Pinochet de manera que ens quedi l’esperança i el plaer d’imaginar que les generacions futures podran anar a escopir sobre la tomba de dos dels grans fills de puta de la història recent, els crims dels quals, ja es veu a venir, hauran quedat impunes per a vergonya de la humanitat.

http://www.thirdworldtraveler.com/Kissinger/HKissinger.html

http://www.bilderberg.org/kissing.htm [@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

One Response to 11 de Setembre : Pinochet i Kissinger.

  1. Perejoan says:

    Recorda: Henry Kissinger, premi Nobel de la pau. Quina barra!

    Que enterrin al Pinochet, però que la seva infàmia quedi al descobert i no sigui mai oblidada.

    (Ja era hora que tornessis! Això no són vacances, és una desaparició en tota regla)

Comments are closed.