El País d’avui dimecres 1 de juny publica un article d’André Glucksmann que deixa força malparat el seu propi país.
Ho acaba així:
"Francia, tierra de los derechos humanos se encoge, estremecida y temerosa, mientras que unos pueblos orgullosos se apoderan de esas palabras que ella ya no utiliza, pese a que presiden todos los colegios electorales: Libertad, Igualdad, Fraternidad".
I és que conservador és aquell que té alguna cosa a conservar i no vol perdre-la. Progressista és aquell que no té res a perdre i aspira a tot o com a mínim a un bon tros del pastís.
A mi , ara que avui al vespre ja sabem que també Holanda ha votat NO amb un resultat de 61 % NO Vs 31 % SÍ … el meu cap , incontrolable, busca explicacions netes a aquesta situació, i tot el que se m’acut és una hipòtesi tan estranya com plausible : a Valéry Giscard d’Estaing li van encaregar redactar una Constitució Impossible, una constitutció per a una entelèquia més que per a una realitat. 25 països i Turquia sembla una improvització massa immensa. I es recull el que es va sembrar. Veurem com continua la crisi del NO.
[@more@]