
Esporgar l’àlber
Qui t’ha vist, i qui et veu ara
Adés ferotge, ara despullat
Fruit de sang i d’esforç, de
Xerrac que eixampla el cel
I tot roman serè, d’un verd aspre
Calia retrobar el vell cos
I notar-ne la seva estrebada
Un xiuxiueig sord i profund
Que des del fons amenaça
Mima i es fot dels esbufecs
Calia salpar, sortir, oblidar refers
Angoixes, mots, insults i rimes
Remor poc més que remor
Gairebé res comparat amb
Tot allò que tinc ara: l’àlber
[@more@]
Ei, gràcies per enllaçar amb el meu blog de disseny, materiagris.bitacoras.com
El vostre sembla força interessant … va bé, llegir una mica entre disseny i disseny. El visitaré sovint..
Us he posat als meus links.
Salut