Finals d’abril

finals d'abril 2005

Massa temes d’actualitat. He tornat de Burdeus mig eufòric. No es pas poc tornar amb 31 adolescents sans i estalvis i amb una mica més de món al seus caps i als seus ulls. Tots hem après (jo el primer)  un munt de coses, que ja anirem traient mica en mica.

Però arribem i tot es precipita. Fumata negra, fumata blanca. RatzingueriTzació del Vaticà…  Follia col·lectiva.  Benet 16. Segles 15 i  16, Sant Ofici Torturador…  Es compleix el mite de l’etern retorn?

La llei de Murphy és l’única cosa en aquest món que no falla mai, mai, mai.

Esperem que el guardians  dels dogmes no els els facin empassar a tots plegats com en temps de Torquemada, a cops d’ embuts, de serres talladores, de rodes purificadores i autodafès ambulants… 
Aviseu amb temps, que mirarem d’emigrar a latituds on no arribin voltors disfressats de coloms blancs, trinitat total.

Nova cultura de l’aigua. Ho sents bé, Zaplana!, ho sents bé?  No toquis l’Ebre. Tu i els teus amics haureu d’anar a jugar a golf i a dissenyar estratègies per embutxacar-vos millions d’euros a uns centenars de quilòmetres més avall. A males, als USA amb l’Aznar.

Nova llei de matrimonis entre cònjugues lèsbians o homosexuals. Una petita gran revolució pel fet de poder també adoptar com qualsevol parella heterosexual. Algunes coses tarden 2005 anys !  Més val tard que mai. Felicitats  "To Whom It May Concern" …
Bona manera d’aigualir una mica la festa opusdeisticotriomfant d’aquests darrers dies. Però com que ja sabem que han de canviar quatre coses perquè res no caniviï de veritat, això no crec que els amoïni massa. Pecata minuta …
El que volen, jo us ho diré el què volen: volen el cap d’en Pere Casaldàliga  a sobre una safata de plata. Això és el que volen.  Pere, ves en compte !

El molt  Honorable President Pascual Maragall es radicalitza en el front francòfilofrancòfon. Chapeau President. Té tota la meva admiració i el meu suport. I que consti el meu "deepest love for the Imperial English Language". Estarà bé que la França jacobina ajudi el català a esdevenir llengua europea oficial o semi-oficial. Catalunya formant part de la Francofonia. Això sí que és ser originals, President. Felicitats !  I gràcies!
 "Cosas veredes, Sancho, que haran fablar las piedras"!

Els laicistes francòfils ho teniu pelut. Els que s’escapin de l’escomesa de la fe del Vaticà  acabaran estossinats per  en Bush per francòfons tocacollons de la llengua mare de totes les llengües que es parlen en territori imperial: l’Spanglish de l’Aznar.

Quin abril, quin abril. Un mes Horribilis i espereu que encara no s’ha acabat.

L’Equador per aquí, les FARC per allà, Sabadell aqui a la cantonada,  mediàtics contra purasangs el 23 dissabte Sant Jordi, i el 27 celebració del dogma de la virginitat de la Montserrat… Els francesos que volen votar no a la Constitució europea. En Fraga Iribarne que es torna a presentar a la Presidència de Galícia.  I embolica que fa fort.

Dona per a una novel·la de més de 200 pàgines … però dubto que la sàpiga escriure.
Si tingués un vaixell com el que tenia en Jacques Brel, crec que jo també m’apuntaria , com va fer ell, a un viatge de no retorn cap a les Illes Marqueses. 

Aquest any, per Sant Jordi no em compraré cap llibre. Decidit. Per protestar contra tot plegat. Contra els primers d’abril i contra els finals d’abril. A més, ja en tinc més d’uns quants sobre la taula (i els he pagat a preu car) i no me’n calen més per ara. Estic llegint  Amor o lo que sea de la Laura Freixas.

La vida segueix …

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

4 Responses to Finals d’abril

  1. TdQ says:

    Bentornat, Sani! I jo que em pensava que estaves llegint una altra novel·la, i no pas aquesta de la Freixas…!!!

  2. isnel says:

    Uf, Sani… És com un vendaval, aquest escrit… Potser massa estrès a Burdeus?
    Miraré d’anar-lo paint poc a poquet…
    M’agrada retrobar-te.

  3. Perejoan says:

    Osti, Sani, quines vacances que t’has fotut, paio!
    Bon repàs a l’actualitat, el teu. Si senyor. L’altra dia, quan el Presi va deixar anar l’última Maragallada, vaig pensar en tu. Vaig dir-me: Mira! Sé d’un que estarà content. Vols dir que la França jacobina ens salvarà de res? Ca! home, ni ho somiïs. Ara, que penso que tu també hi poses molta ironia, oi?

  4. isnel says:

    Sani: ara seriosament (bé, suposo que ja ho era). He estat pensant moltes vegades a fer un aplec de blog(c)aires a casa, sota el roure (que verdeja) i la mimosa (que no, perquè em penso que la glaçada, definitvament, me la va matar) però, mira, no sé què em passa que ho vaig deixant, deixant, pensant, deixant, organitzant, esborrant, donant-hi voltes, oblidant, retrobant, retornant, dubtant, decidint que sí, decidint que no, rumiant que potser millor a l’estiu, dormint-hi, consultant-ho amb el coixí, comptant les copes que tinc a casa (per si en faltessin, o sobressin…)… Ai, no sé. No és que no m’agradi que vingui gent a casa (que m’agrada i molt), però… en fi, res, que suposo que ja m’entens…

Comments are closed.